LES LLENGÜES DE L’ESTAT ESPANYOL I LA NORMATIVA LEGAL

La realitat lingüística de l’Estat espanyol està constituïda per set llengües que presenten, però, una situació ben diferent: aragonès, aranès, asturià o bable, basc, gallec, castellà i català.

Llevat del basc, que d’altra banda és la llengua més antiga parlada a la península Ibérica, aquestes llengües varen néixer com a conseqüència de l’evolució del llatí i són, per tant, llengües romàniques.

A part del castellà, que té caràcter oficial a tot l’estat, el basc, el català i el gallec gaudeixen d’oficialitat en els territoris respectius des de 1978. Es tracta d’una situació de desequilibri jurídic, perquè tots els ciutadans han de conèixer el castellà, mentre que els que resideixen en un territori amb cooficialitat de llengües no han de saber l’altra llengua.

L’article 3 de la Constitució Espanyola diu:

El castellà és la llengua oficial de l'Estat. Tot els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la.
La resta de llengües d'Espanya també seran oficials en les respectives comunitats autònomes, d'acord amb els seus estatuts.
La riquesa de les diverses modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respectes i protecció.

El basc o èuscar és una llengua parlada per aproximadament un milió de persones en àrees de l'Estat espanyol i el francès (centre i est de Biscaia, zona nord d'Àlaba, Guipúscoa, nord de Navarra i algunes àrees del sud-oest francès).

El gallec es parla a les quatre províncies de Galícia i a algunes zones d'Astúries, de Lleó i de Zamora. La parlen gairebé tres milions de persones.
   El català es parla a Catalunya, País Valencià (excepte algunes comarques interiors), Illes Balears, franja de Ponent (pertanyent a Aragó) i el Carxe (Múrcia). La parlen entre set i vuit milions de persones.

L’aragonès és una llengua parlada en valls de l’Alt Aragó per aproximadament 30.000 persones. Antigament havia estat parlada en territoris força més amplis, però des del segle XV ençà ha patit una regressió continuada. No té reconeixement legal.

L’aranès és una varietat lingüística gascona (dialecte de l’occità o provençal) que es parla a la Vall d’Aran. Actualment és utilitzada aproximadament per la meitat de la població (5.000 persones). Des de 1990 té caràcter oficial en el seu territori, juntament amb el català i el castellà.

L’asturià, conegut popularment com a bable, és una varietat lingüística sorgida del llatí parlat a Astúries i en zones de Lleó per unes 20.000 persones. L’ordenament jurídic vigent només fa referència a la protecció d’aquesta varietat.